Tot el que volíeu saber (i força més) sobre El Nom dels Peixos. Sobre l’autor. Sobre les tendències i temes del blog. Sobre el nom dels peixos.
L’autor
Roc Armenter, molt de gust. Sóc economista de formació i professió. També he col·laborat amb La Vanguardia com a columnista i en diversos programes radiofònics. Vaig néixer ‘any 1976 a Barcelona, fill de balaguerins. Vaig marxar als Estats Units l’any 1999 per estudis i, després de cinc anys a Xicago, visc a Manhattan.
M’interessen totes les ciències socials, i moltes de les arts. De fet, sóc força tastaolletes i m’agrada molt donar la meva. No hi ha dubte que el blog m’escau molt bé; però no suporto les opinions a la lleugera. Això demana disciplina... i la col·laboració dels comentaristes que s’hi avinguin.
Podeu visitar la meva pàgina web www.roc-armenter.net, on trobareu més informació de la meva recerca i publicacions.
A la xarxa hi ha molts blogs, moltes opinions... és necessari posar etiquetes, mal ens pesi. L’autor del blog es defineix com a liberal clàssic, i exactament què s’entén per això serà un tema comú al blog. Breument, em dic liberal perquè crec que la llibertat és un valor fonamental en l’organització de la vida humana. Crec que som el que escollim, i si no ens deixen triar, no som. La vertadera justícia és la que parla d’igualtat d’oportunitats i afirma la responsabilitat de l’individu. També crec que aquest mateix principi és la base per una gestió òptima dels recursos.
Afegeixo “clàssic” per diferenciar-me del que s’entén per neo-liberal. El fanatisme religiós o la defensa dels interessos de grans empreses no són part de cap doctrina liberal. Se’ls associa en part per la seva coincidència en el partit republicà dels Estats Units i en part perquè certs progressismes viuen de dimonis.
“I Adam va posar nom a tot el bestiar, i a les aus del cel i a tots els animals del camp...” Gènesis 2:20.
Vet-ho aquí, doncs, qui va posar nom als peixos? I les llombrius? Costa de creure, però fins i tot Sant Agustí es va preocupar per una qüestió aparantment tan nimia. I la seva agosarada teoria va ser que... ves, potser els homes els hi van posar el nom a mesura que els van anar descobrint. Això explica perquè els peixos tenen nom, però no perquè el bestiar té el nom donat per Adam i els peixos per un passarell qualsevol.
Avui dia, això ens sembla una discussió ridícula. La majoria de nosaltres tenim Adam per una alegoria de la raça humana. Trobo fascinant com una pregunta punyetera pot fer patir els que volen fer casar tota veritat amb una doctrina. Tan me fa si és la doctrina de l’esglèsia o la doctrina marxista...
La qüestió del nom dels peixos també suggereix que, amb mesura, paga la pena fer-ne un grau massa d’algunes coses. Paga la pena si ho aprofitem per discutir i pensar, i tornem-hi. I si doctrinaris d’una banda o l’altre ho troben insolent, sabrem que estem una mica més prop.
Caos Idiomàtic
S’ha fet el que s’ha pogut per tenir el blog en català. Les meves limitacions fan que, aquí i allà, surtin les coses en anglès. De moment, tal com vaig aprenent com va això del PHP, m’hi poso i tradueixo algunes parts. Si sabeu d’alguna forma d’agilitar-ho tot plegat, si us plau, m’ho expliqueu a blog@roc-armenter.net
